La història interminable

Aquest mes, una idea molt bàsica però que, a la pràctica, tots tendim a oblidar… M’atreveixo a dir que a tots ens encanta la sensació d’assoliment. Després de mesos de feina, és bonic veure un producte resultant. Després d’haver planificat un web, pensat a fons sobre l’audiència i els objectius, treballat l’estructura, els contiguts, el disseny i la implementació, i després d’haver-lo testejat una i altra vegada, és senzillament fantàstic veure el web en línia. Admetem-ho, després de treballar durant mesos en un web, ve molt de gust dedicar-se a una altra cosa! O sigui que ja està. Finito. És hora de celebrar-ho. Visca!! Llàstima que no sigui ben bé així. Jo diria que tot plegat s’assembla més a quan s’acaba un any… ens dóna una falsa sensació de tancament. Però després del 31 de desembre ve l’1 de gener i res ha canviat realment. _MG_9656-2 O sigui que bàsicament, si et gires d’esquena un cop el web està publicat, tot començarà a degenerar a poc a poc. Probablement part de la informació esdevindrà obsoleta, alguns enllaços deixaran de funcionar, informació nova requerirà un espai al web, apareixeran noves idees, nous condicionants i polítiques, grans canvis a l’organització que impactaran l’estratègia comunicativa… aquestes coses passen, encara que pensem que no passaran mai. Un cop tingueu el web en marxa, assegureu-vos que hi ha com a mínim una persona que se’n faci responsable. Que sàpiga què s’ha de fer amb el web, quins canvis en l’organització s’hauran de reflectir al web, quines actualitzacions caldrà fer, a qui s’ha de contactar si apareixen problemes, etc. No deixeu que l’equip web us abandoni sense haver definit un pla de manteniment. I no abandoneu mai mai el pla de manteniment. Pot ser un bon propòsit per a l’any nou. També per a mi, ho confesso!

Share Button


Comentaris tancats.